sábado, 1 de noviembre de 2008

EL MANICOMIO DE SAN BAUDILIO DE LLOBREGAT, EN LA OBRA DE BENITO PÉREZ GALDÓS

Se dice que las comparaciones siempre suelen ser odiosas, pero no deja de resultar curioso que en la literatura española del siglo XIX, la obra de Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843 - Madrid,1920) este novelista, dramaturgo y cronista español, autor entre otros, de los famosos "Espisodios Nacionales", considerados como el mejor relato histórico del siglo XIX español, hiciera, en sus obras, " La Desheredada" y "Doña Perfecta", unos relatos tan diferentes de los manicomios de Santa Isabel, de Leganés (Madrid) y de San Baudilio de Llobregat (actual Sant Boi de Llobregat),(Barcelona).
En "La Desheredada" (1881), dedica varias páginas al Manicomio de Santa Isabel, de Leganés, inaugurado en 1851 durante el reinado de Isabel II. Para no extendernos en demasía, reproduciremos solamente uno de los varios párrafos: "¡Ay!.Cualquiera que despertara súbitamente á la razón y se encontrase en el departamento de pobres, entre aquella lastimosa turba de séres, que sólo tienen de humano la figura, y se viera en un corral más propio para gallinas que para enfermos, volvería seguramente a caer en demencia, con la monomanía de ser bestia dañina. En aquellos locales primitivos, apenas tocados aún por la administración reformista, en aquel largo pasillo, formado por larga fila de jaulas, en aquel patio de tierra, donde se revuelcan los imbéciles y hacen piruetas los exaltados, allí es donde se ve el horror de esta sección espantosa de la Beneficiencia, en que se reúnen la caridad cristiana y la defensa social, estableciendo una lúgubre fortaleza llamada manicomio, que juntamente es hospital y presidio!.
Contrariamente, en "Doña Perfecta" (1876) dedica un pequeño párrafo al Instituto Manicómico de San Baudilio de Llobregat, del que era fundador, propietario y director el Dr. Antonio Pujadas y Mayans, desde el año 1853. Veamos:
"Barcelona, 1º de junio
Acabo de llegar aquí después de dejar á mi sobrina Rosario en San Baudilio de Llobregat. El director del establecimiento me ha asegurado que es un caso incurable. Tendrá, sí, una asistencia esmeradísima en aquel alegre y grandioso manicomio. Mi querido amigo, si alguna vez caigo yo también, llévenme a San Baudilio".
Pienso que con las descripciones de estos dos manicomios, sobran comentarios.

4 comentarios:

Pere Comas dijo...

Ves per a on Benito Pérez Galdós ja coneixia el manicomi del Doctor Pujadas. Jo també sempre he dit que gràcies al Doctor Pujadas, Sant Boi es conegut arreu del mon des de fa molts anys. La llàstima és que no li sigui reconegut amb un monument, com tu has demanat moltes vegades pel que m'has explicat.

Xavier Sánchez i Torres dijo...

Un altre escriptor important de la literatura catalana noucentiste, Narcís Oller, en la seva obra "la Bogueria" també parla del manicomi de Sant Boi encara que amb l'estereotip anterior de "poble dels bojos·.
Salutacions,

Joan Vendrell i Campmany dijo...

Moltes gràcies, Xavier, per aquesta referència, que desconeixia i que intentaré recuperar-la.Altre escriptor català de la literatura catalana, Domènec Pallerola i Munné (Domènec de Bellmunt), va publicar l'any 1929 el llibre "Dos dies a Sant Boi", que ell mateix va qüalificar " de reportatge del famós establiment frenopàtic". Vaig tenir oportunitat de creuar unes lletres amb ell, quan va tornar de l'exili, a l'estiu de 1976. Va explicar-me que abans de la Guerra civil havia guanyat unes oposicions i va exercir com a Cap de Negociat Lletrat del departament de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat, i que aixó va permètre-li impulsar els "Sanatoris Psiquiàtrics", com el "Pere Mata", de Reus i el de Sant Boi de Llobregat, pel que fa a la modernització i la humanització d'aquests i d'altres hospitals. Haviem quedat que en un dels seus viatges a Barcelona, quedariem un dia per sopar i parlar abastament del psiquiàtric de Sant Boi, però aixó no va ser possible, perque la seva mort temps més tard, ho va impedir.

Ricardo dijo...

Hi ha qui diu que en Internet no es pot aprendre gens bo, d'altres prediuen que els blocs estan morts, que ha passat el seu moment, que té data de caducitat.

Ja que jo crec al contrari, gràcies a Internet i als blocs, cada dia aprenc coses com les que es poden trobar aquí, gràcies per les vostres aportacions.